Procés en què el postcombustor dels motors de reacció injecta combustible addicional a la tovera d'escapament de la turbina, el qual s'encén per les altes temperatures dels gasos d'escapament i proporciona un empenyiment extra.
(FR) poste de pilotage [Aeronaus] sin.cabine de pilotage (CA) cabina; cabina de pilotatgef (ES) cabina; cabina de mando; cabina de pilotaje; cabina de vuelo (EN) cockpit; flight deck
Habitacle de la part frontal del fuselatge que conté l'instrumental i els dispositius de control amb què la tripulació tècnica, pilots i copilots, controlen i dirigeixen l'aeronau.
(FR) poussée [Mecànica de vol] [Fonaments físics] (CA) empenyimentm (ES) empuje; fuerza de empuje (EN) thrust
Força propulsora d'una aeronau, que venç la resistència i assegura la sustentació. (Font: GDLC)
(FR) poussée base [Mecànica de vol] (CA) empenyiment base (ES) empuje base (EN) base thrust
Raó entre l'empenyiment i el mínim empenyiment necessari per al vol horitzontal, rectilini i quasiestacionari, i igual a la resistència mínima per a factor de càrrega de valor unitari.
(FR) poussée d'Archimède [Aeronaus] sin.force d'Archimède (CA) empenyiment d'Arquimedes; força d'Arquimedesf (ES) empuje de Arquímedes; fuerza de Arquímedes (EN) buoyancy
Empenyiment que proporcionen els diversos sistemes de propulsió d'una aeronau, que depèn de la densitat de l'aire a l'altitud de vol i de la velocitat de vol.
Empenyiment necessari per vèncer la resistència aerodinàmica induïda.
(FR) poutre de queue [Estructures] (CA) botalóm (ES) botalón de cola (EN) tailboom
Estructura longitudinal formada per una o dues bigues (botaló doble) que surt enfora del buc d'algunes aeronaus i que és el suport dels empenatges. (Font: GEC2)
Fenomen atmosfèric que consisteix en la caiguda de partícules d'aigua en forma sòlida o líquida que procedeixen de l'atmosfera i arriben fins a la superfície terrestre. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia, UPC]
En contraposició amb error, qualitat de fer correspondre amb exactitud el resultat de la mesura experimental d'una magnitud amb el seu valor real. (Font: GDLC)
(FR) première vitesse cosmique [Astronàutica] (CA) primera velocitat còsmica (ES) primera velocidad cósmica (EN) first cosmic velocity
Velocitat de satel·lització específica de la Terra per a una òrbita fictícia a l'altura del radi terrestre, sense considerar la resistència aerodinàmica de l'atmosfera.
Nota: Té un valor de 7,9 km/s.
Pressió que té un fluid independentment de la seva velocitat, i que es mesura mitjançant l'ús de tubs piezomètrics.
(FR) preuve de décharge électrostatique [Astronàutica] (CA) prova de descàrrega electroestàtica (ES) prueba de descarga electrostática (EN) electrostatic discharge test; ESD test
Prova que es realitza als vehicles espacials, en què es provoca una descàrrega electrostàtica prop dels sistemes elèctrics del vehicle per comprovar que la pertorbació electromagnètica no altera el comportament del sistemes.
(FR) principe de Bernoulli [Aerodinàmica] sin.équation de Bernoulli (CA) equació de Bernoullif; principi de Bernoulli (ES) ecuación de Bernoulli; principio de Bernoulli (EN) Bernoulli's equation; Bernoulli’s principle
Equació que expressa que un fluid ideal sense viscositat ni fregament en règim de circulació per un conducte tancat, manté constant la seva energia al llarg del seu recorregut.
(FR) principe de conservation de l'énergie [Fonaments físics] sin.loi de conservation de l'énergie (CA) llei de conservació de l'energia; principi de conservació de l'energia (ES) ley de conservación de la energía; principio de conservación de la energía (EN) law of energy conservation; principle of conservation of energy
Principi bàsic de la física segons el qual l'energia, entesa en el sentit més ampli que inclou tots els tipus d'energia, no es pot crear ni destruir, sinó que només es pot transformar o transferir d'un sistema a un altre. [Font definició: Diccionari de física, UPC-TERMCAT-ECSA]