(FR) mécanique des fluides [General] (CA) mecànica de fluidsf (ES) mecánica de fluidos (EN) fluid mechanics
Ciència que estudia l'equilibri i el moviment dels fluids i llur relació amb les forces que els produeixen o que s'hi oposen. (Font: GDLC)
(FR) mécanique orbitale [Astronàutica] sin.mécanique céleste (CA) mecànica celeste; mecànica orbital (ES) mecánica celeste; mecánica orbital (EN) celestial mechanics; orbital mechanics
Branca de l'astronomia i la mecànica que té per objecte l'estudi dels moviments dels cossos celestes considerant els efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos massius.
Mescla d'aire i combustible en què la proporció d'aire és més gran que la mescla estequiomètrica.
Nota: Ens el motors de cicle Otto, es considera mescla pobra quan el factor lambda és més gran que 1, és a dir, que la proporció aire/combustible en pes és més gran que l'estequiomètrica de 14,7 a 1.
Capa de l'atmosfera de la Terra que s'estén entre els 40 i els 80 km d'altitud. (Font: GDLC)
(FR) métal [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) metallm (ES) metal (EN) metal
Nom donat a un nombre d'elements situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d'ebullició, llevat de l'argent viu, que és líquid. (Font: GDLC)
(FR) métal pur [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) metall purm (ES) metal puro (EN) pure metal
Branca de la meteorologia que estudia la influència dels elements meteorològics sobre l'aeronàutica. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia, UPC]
(FR) mettre des radiations [Fonaments físics] sin.rayonner (CA) radiarv tr (ES) radiar (EN) radiate, to
Emetre els cossos raigs lluminosos o d'altres radiacions ondulatòries o corpusculars. (Font: GDLC)
Estat dinàmic proper a l'equilibri de forces que experimenta un cos en òrbita, i que consisteix en acceleracions ínfimes degudes a les petites desviacions de l'equilibri dinàmic.
Partícules provinents de l'espai exterior de massa i proporcions variables però reduïdes (de l'ordre de micròmetres), que abunden en les zones properes a la Terra per causa del camp gravitatori que crea, i que són una amenaça pels possibles impactes que es puguin produir contra els vehicles espacials.
(FR) microrafale [Meteorologia] sin.rafale de petite échelle (CA) microràfega (ES) microrráfaga (EN) microbursts (IT) microraffica
Ràfega descendent de curta durada i molt localitzada que provoca un canvi sobtat en la direcció del vent i que sol anar associada a tempestes elèctriques i pot provocar accidents aeris. [Font de la definició: www.termcat.cat/cercaterm]
(FR) microstructure [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) microestructura (ES) microestructura (EN) microstructure
Estructura microscòpica d'un material que dona informació sobre els grans o cristalls individuals que el formen, la seva forma i orientació.
Nota: La microestructura d'un material és molt important en l'estudi de les seves propietats.
(FR) milieu interplanetaire [Astronàutica] (CA) medi interplanetarim (ES) medio interplanetario (EN) interplanetary medium
Material i camps magnètics que poblen el sistema solar en l’espai comprès entre els astres que el componen.
(FR) mille international [Comunicacions, navegació, vigilància i gestió del trànsit aeri] sin.mille marin; mille marin international; mille nautique; NM [sigla] (CA) milla marina; milla nàuticaf (ES) milla marina; milla náutica (EN) international nautical mile; nautical mile; NM [sigla]
Unitat de longitud emprada en marina equivalent a 1.852 metres o 6.076,1 peus. (Font: "Cercaterm".TERMCAT www.termcat.cat/cercaterm)
(FR) mille marin [Comunicacions, navegació, vigilància i gestió del trànsit aeri] sin.mille international; mille marin international; mille nautique; NM [sigla] (CA) milla marina; milla nàuticaf (ES) milla marina; milla náutica (EN) international nautical mile; nautical mile; NM [sigla]
Unitat de longitud emprada en marina equivalent a 1.852 metres o 6.076,1 peus. (Font: "Cercaterm".TERMCAT www.termcat.cat/cercaterm)