Llistat alfabètic

Estructura metàl·lica a través de la qual són mantinguts una sèrie de contactes destinats al servei, el control i el comandament d'un coet espacial situat a la plataforma de llançament. La torre umbilical se separa automàticament, desendollant-se els connectors, a l'instant de l'enlairament del coet. (Font: GEC2)

Tipus de material inorgànic, no metàl·lic, que té característiques de bon aïllant tant tèrmic com elèctric, i amb un punt de fusió, una resistència i un mòdul de Young elevats.

Material constituït per una combinació d'aliatges metàl·lics, de plàstics i d'una substància que els cohesiona. (Font: "Cercaterm".TERMCAT www.termcat.cat/cercaterm)

Material que té una resistència molt baixa al pas de l'electricitat.

Material sintètic que pretén imitar estructures presents en la natura.

Material que presenta funcionalitats determinades com, per exemple, conduir l'electricitat o transferir calor.

Material que prové de la roca, d'una pedra o d'un penyal, habitualment presents en forma de blocs, lloses o fragments a la natura, però que també poden ésser sintetitzats.

Classe especial de material compost que es fabrica enganxant dues capes fines però rígides a un nucli lleuger però gruixut que sol ser d'un material de poca resistència, però que gràcies al seu gruix proporciona rigidesa tot mantenint una densitat total baixa.

Material la utilitat del qual radica principalment en les seves propietats mecàniques.

Material que és producte de la síntesi química, és a dir, del procés d'obtenció de compostos químics a partir de substàncies més simples.
Nota: Per exemple, els plàstics són polímers sintètics.

Component d'un material compost que actua com a element de cohesió, tot envoltant i unint els components de reforç, mantenint la rigidesa i posició dels mateixos.

Matriu d'un material compost formada d'una substància de naturalesa ceràmica.

Matriu d'un material compost formada d'una substància de naturalesa metàl·lica.

Matriu d'un material compost formada d'una substància de naturalesa polimèrica.

Màxima distància entre l'intradós i l'extradós, mesurada perpendicularment a la línia de curvatura mitjana del perfil.

Empenyiment màxim que poden proporcionar els diversos sistemes de propulsió d'una aeronau a una certa altitud de vol.
Nota: L'empenyiment màxim absolut es dóna a nivell del mar i amb velocitat aerodinàmica nul·la.

Projecte futur de la construcció d'aeronaus que consisteix a substituir tots els sistemes que depenguin de potència hidràulica o mecànica per sistemes que funcionin únicament amb potència elèctrica, amb l'objectiu d'optimizar-ne el rendiment, reduir les emissions, incrementar la fiabilitat i reduir el cost del manteniment dels avions.

Branca de la ciència que estudia l'equilibri i el moviment dels sistemes físics sota l'acció de forces.

Branca de l'astronomia i la mecànica que té per objecte l'estudi dels moviments dels cossos celestes considerant els efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos massius.

Ciència aplicada que s'ocupa de l'estudi del moviment dels vehicles voladors.