Llistat alfabètic

Transició computada d'un avió quan passa de la condició de vol d'ascens a la condició de vol de creuer.

Raó existent entre la sustentació total i la resistència total de l'avió que s'utilitza com a paràmetre de disseny òptim.

Flap simple de caire de sortida que, en deflectar-se, presenta una ranura que comunica l'intradós amb l'extradós i que funciona com un dispositiu de control de capa límit.

Flap de caire de sortida que s'abat des de l'intradós i que augmenta la curvatura del perfil, tot i que augmenta en gran mesura també la resistència aerodinàmica.
Nota: És el dispositiu hipersustentador més antic i més fàcil de construir.

Dispositiu hipersustentador situat en el caire d'atac consistent en un mecanisme que gira sobre un eix i modifica la curvatura del perfil.

Flap de caire de sortida que augmenta la curvatura i la superfície alar, i controla la capa límit mitjançant ranures, tot desplaçant la superfície del flap cap enrere.

Flap de caire d'atac que augmenta la curvatura del perfil.

Dispositiu hipersustentador de caire de sortida que consisteix en un perfil construït de forma que pugui girar respecte d'un eix en la direcció de l'envergadura, cosa que modifica la curvatura del perfil.

Angle que forma la línia que uneix els punts de les cordes dels perfils d'una ala situats a un 25 % del caire d'atac amb el pla de simetria de l'avió.

Angle de fletxa que es dóna a la punta de les pales dels helicòpters per tal de disminuir els efectes de compressibilitat associats a la velocitat del flux incident, i amb l'objectiu d'augmentar la velocitat d'avanç màxima de l'aeronau.

Aparell acoblat al sistema de pilotatge d'un avió que enregistra l'activitat dels instruments i les conversacions de cabina, i emmagatzema les dades que, en cas d'accident, permetin analitzar els fets dels instants previs.

[Aeròstats] Cadascun dels elements destinats a suportar els esforços que actuen sobre l'estructura de l'hidroavió durant les maniobres d'envol i aterratge i que serveixen per a aconseguir la flotació de l'aeronau. (Font: GDLC)

Flota composta de poques naus o de naus petites. (Font: GDLC)

Deformació lenta experimentada per un cos sotmès a una càrrega durant un cert temps. (Font: GDLC)

Deformació plàstica que pot sofrir un material en sotmetre'l a una temperatura elevada i que és causada pel moviment de les dislocacions.

Indicador que mostra l'estat del sistema als pilots, i també el mode de vol.

Família d'aliatges fèrrics amb continguts en carboni superiors al 2% i que tenen les propietats de colabilitat, absorció de gasos i contracció per refredament, cosa que els fa ideals per al procés de conformat de peces de fosa.

Causa capaç de modificar l'estat de repòs o de moviment d'un cos o de produir-li deformacions.

Resultant de totes les forces causades per l'aire que actuen sobre un perfil.

[Aeròstats]