(CA) atmosfera f
(ES) atmósfera
(EN) atmosphere
Capa gasosa que envolta la Terra. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia, UPC]
S'han trobat 187 resultats.
(FR) atmosphère [Meteorologia]
(CA) atmosfera f
(ES) atmósfera
(EN) atmosphere
(CA) atmosfera f
(ES) atmósfera
(EN) atmosphere
(FR) atmosphère standard internationale [Aerodinàmica]
(CA) atmosfera estàndard internacional f; ISA [sigla]
(ES) atmósfera estándar internacional; ISA [sigla]
(EN) International Standard Atmosphere; ISA [sigla]
(CA) atmosfera estàndard internacional f; ISA [sigla]
(ES) atmósfera estándar internacional; ISA [sigla]
(EN) International Standard Atmosphere; ISA [sigla]
Atmosfera ideal que es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15 °C, amb un gradient adiabàtic de -6,5 °C/km des del nivell del mar fins als 11 km.
(FR) atmosphère type [Meteorologia]
(CA) atmosfera estàndard f
(ES) atmósfera tipo
(EN) standard atmosphere
(CA) atmosfera estàndard f
(ES) atmósfera tipo
(EN) standard atmosphere
Atmosfera de referència que s'ha adoptat, per conveni, per representar els valors mitjans dels diversos elements meteorològics en direcció vertical. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia. UPC]
(FR) ATS [sigla] [Aviònica]
sin. système automanettes
(CA) sistema auto-throttle m
(EN) ATS [sigla]; auto-throttle system
sin. système automanettes
(CA) sistema auto-throttle m
(EN) ATS [sigla]; auto-throttle system
(FR) attelage [Astronàutica]
sin. amarrage; couplage
(CA) acoblament m
(ES) acoplamiento; acoplamiento espacial; amarre espacial
(EN) coupling; docking; space fasting
sin. amarrage; couplage
(CA) acoblament m
(ES) acoplamiento; acoplamiento espacial; amarre espacial
(EN) coupling; docking; space fasting
Acció d'unir-se dos satèl·lits, llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d'un sol cop. (Font: GEC2)
(FR) atterrir [General]
(CA) aterrar v tr
(ES) aterrizar
(EN) to land
(CA) aterrar v tr
(ES) aterrizar
(EN) to land
Prendre terra una aeronau. (Font: GDLC)
Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d'un astre. (Font: GDLC)
Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d'un astre. (Font: GDLC)
(FR) atterrisage forcé [Mecànica de vol]
(CA) aterratge forçós m
(ES) aterrizaje forzoso
(EN) emergency landing; forced landing
(CA) aterratge forçós m
(ES) aterrizaje forzoso
(EN) emergency landing; forced landing
(FR) atterrissage [Mecànica de vol]
(CA) aterratge m
(ES) aterrizaje
(EN) landing; touchdown
(CA) aterratge m
(ES) aterrizaje
(EN) landing; touchdown
Conjunt de maniobres d'una aeronau per descendir d'altura i prendre terra.
(FR) atterrissage [Astronàutica]
sin. alunissage; atterrissage sur la Lune
(CA) allunatge m
(ES) alunizaje
(EN) landing; moon landing
sin. alunissage; atterrissage sur la Lune
(CA) allunatge m
(ES) alunizaje
(EN) landing; moon landing
Acció d'allunar.
(FR) atterrissage sur la Lune [Astronàutica]
sin. alunissage; atterrissage
(CA) allunatge m
(ES) alunizaje
(EN) landing; moon landing
sin. alunissage; atterrissage
(CA) allunatge m
(ES) alunizaje
(EN) landing; moon landing
Acció d'allunar.
(FR) attitude [Mecànica de vol]
(ES) actitud
(EN) attitude
(ES) actitud
(EN) attitude
(FR) auto-allumage [Propulsió]
(CA) autoencesa
(ES) autoencendido
(EN) self-ignition
(CA) autoencesa
(ES) autoencendido
(EN) self-ignition
Ignició de la mescla d'aire i combustible d'un motor dièsel que ocorre de manera espontània a altes pressions de la càmera de combustió sense necessitat de guspira.
(FR) autogire [Aeronaus]
(CA) autogir m
(ES) autogiro
(EN) gyroplane
(CA) autogir m
(ES) autogiro
(EN) gyroplane
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d'ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l'autorotació. (Font: GDLC)
(FR) autonomie [Mecànica de vol]
(CA) autonomia
(ES) autonomía
(EN) autonomy
(CA) autonomia
(ES) autonomía
(EN) autonomy
Temps total emprat per una aeronau per executar un vol des de l'enlairament fins a l'aterratge.
(FR) autonomie spécifique [Mecànica de vol]
(CA) autonomia específica
(ES) autonomía específica
(EN) specific autonomy
(CA) autonomia específica
(ES) autonomía específica
(EN) specific autonomy
Temps que roman una aeronau en l'aire per unitat de massa de combustible consumit.
(FR) autorisation [Comunicacions, navegació, vigilància i gestió del trànsit aeri]
sin. clairance
(CA) autorització f
(ES) autorización
(EN) clearance
sin. clairance
(CA) autorització f
(ES) autorización
(EN) clearance
Permís que dona el control de trànsit aeri per a l'execució de diverses fases del pla de vol com ara l'enlairament o l'aterratge.
(FR) autorotation [Mecànica de vol]
(CA) autorotació f
(ES) autorrotación
(EN) autorotation
(CA) autorotació f
(ES) autorrotación
(EN) autorotation
Rotació d'una ala que s'esdevé quan l'angle de pèrdua és inferior a l'angle d'atac efectiu (format per la corda d'un perfil d'ala i la projecció de la velocitat absoluta d'aquesta sobre el pla del perfil).
(FR) avertisseur de décrochage [Aviònica]
(CA) avisador de pèrdua m
(ES) avisador de pérdida
(EN) stall warning
(CA) avisador de pèrdua m
(ES) avisador de pérdida
(EN) stall warning
(FR) aviateur [Professionals de l'àmbit]
(CA) aviador / aviadora
(ES) aviador / aviadora
(EN) aviator
(CA) aviador / aviadora
(ES) aviador / aviadora
(EN) aviator
Persona que practica l'aviació. (Font: GEC2)
(FR) aviateur [Professionals de l'àmbit]
(CA) aviador / aviadora m
(ES) aviador / aviadora
(EN) aviator
(CA) aviador / aviadora m
(ES) aviador / aviadora
(EN) aviator
Membre de la tripulació d'una aeronau. (Font: GEC2)
