Llistat alfabètic

Coordenada de la corda d'un perfil en què s'aplica la resultant de les forces aerodinàmiques sobre el perfil.

Instrument utilitzat per a mesurar la pressió dels fluids, especialment dels gasos. (Font: GDLC)

Diferència de pressions entre dos punts d'un fluid.

Bombament actiu d'aire comprimit a la cabina d'una aeronau per garantir el subministrament necessari d'oxigen per als ocupants.

Radiació còsmica incident en l’atmosfera terrestre.

Referència primera dels pilots per a la informació de vol, que recull la informació mostrada en diversos instruments electromecànics en una sola pantalla electrònica per tal de reduir l'esforç del pilot.

Cadascuna de les superfícies de control de l'aeronau que participen directament en el moviment de rotació respecte a algun dels tres eixos cos: en el cas del capcineig, la superfície primària seria l'elevador; en el cas del balanç ho serien els alerons de les ales, i en el cas de la guinyada ho seria el timó vertical de direcció.

Principi que estableix que la quantitat de moviment d'un sistema de partícules sotmeses únicament a interaccions mútues, sense que hi actuïn forces externes al sistema, es manté constant en el transcurs del temps.

Principi bàsic de la física segons el qual l'energia, entesa en el sentit més ampli que inclou tots els tipus d'energia, no es pot crear ni destruir, sinó que només es pot transformar o transferir d'un sistema a un altre. [Font definició: Diccionari de física, UPC-TERMCAT-ECSA]

Principi fonamental de la natura segons el qual si el moment extern net respecte d'un punt que actua sobre un sistema és zero, el moment angular total del sistema respecte d'aquest punt es manté constant.

Vehicle espacial no tripulat que desenvolupa una missió específica com ara l’observació o l’exploració planetària.

Línia recta que uneix el caire d'atac i el caire de sortida d'un perfil.

Font energètica independent del medi que l'envolta emprada en motors coet de vehicles espacials.

Substància que en oxidar-se provoca una reacció fortament exotèrmica amb formació d’una gran quantitat de productes gasosos que, ejectats convenientment, empenyen vehicles aeroespacials.

Sistema propulsiu consistent en una turbina de gas en què la major part de la potència obtinguda s’empra per moure una hèlix.
Nota: Es considera un sistema de propulsió mixta, ja que part de la propulsió s’obté mitjançant l’hèlix i l’altra part per mitjà de l’expansió del corrent a la tovera.

Motor de reacció turbofan amb la turbina sense carenar i amb molt alta relació de derivació que uneix els avantatges del turbofan quant a la velocitat de vol i actuacions, i les del turbohèlix pel que fa al consum.

Sistema propulsiu consistent en una turbina de gas en què la major part de la potència obtinguda s’empra per moure una hèlix.
Nota: Es considera un sistema de propulsió mixta, ja que part de la propulsió s’obté mitjançant l’hèlix i l’altra part per mitjà de l’expansió del corrent a la tovera.

Sistema propulsiu consistent en una turbina de gas en què la major part de la potència obtinguda s’empra per moure una hèlix.
Nota: Es considera un sistema de propulsió mixta, ja que part de la propulsió s’obté mitjançant l’hèlix i l’altra part per mitjà de l’expansió del corrent a la tovera.