Llistat alfabètic

Associació no oficial de societats d'estudis astronàutics, amb seu a París.

Aigua en estat sòlid.

Règim mínim de revolucions per minut a les quals s'ajusta un motor alternatiu de combustió interna per romandre en funcionament de forma estable sense necessitat d'accionar un mecanisme d'acceleració.

Gas en què el producte de la pressió pel volum és proporcional a la temperatura absoluta a causa de l’absència de forces intermoleculars.

Sistema d'encesa de motors de combustió interna amb guspira que es basa en un sistema de magnetos amb un alternador que generen corrent elèctrica en moure's l'eix del motor i que provoquen guspires a les bugies.

Sistema de radionavegació direccional emprat per les aeronaus per a realitzar l'aproximació final a terra sense referències visuals exteriors. (Font: HIPER)

Acció mecànica que es caracteritza pel fet de ser aplicada durant un breu lapse, més curt que el període fonamental de vibració de l'estructura o de l'element estructural on s'aplica. (Font: UPCTERM)

Diferència entre la pressió total d'estancament i la pressió estàtica d'un fluid.

Integral de l'empenyiment d'un vehicle espacial durant un període de temps concret, és a dir, el canvi de quantitat de moviment que sofreix.

Velocitat relativa a l’aire indicada per la instrumentació, sense compensació d’errors de cap tipus.

Altura obtinguda de la lectura directa de l'altímetre; si aquest és del tipus de pressió, en l'altura indicada no són esmenats els errors de l'aparell ni compensades les diferències entre les condicions atmosfèriques reals i l'atmosfera tipus. (Font: HIPER)

Part de la resistència aerodinàmica total que és causada pels vòrtex de punta d'ala que apareixen per diferència de pressions entre l'intradós i l'extradós.

Coeficient de dependència aproximadament quadràtica amb el coeficient de sustentació que representa la resistència aerodinàmica deguda als vèrtex de circulació generats a la punta de les ales com a conseqüència de la diferència de pressions entre l’intradós i l’extradós.

Empenyiment necessari per vèncer la resistència aerodinàmica induïda.

Integral del camp elèctric al llarg d'una línia tancada, que és donada per la derivada temporal del flux de camp magnètic que travessa una superfície limitada per la línia, d'acord amb la llei de Faraday. [Font definició: Diccionari de Física, UPC-TERMCAT-ECSA].

Resistència de la matèria a modificar el seu estat de repòs o de moviment.

Control d'actitud actiu de vehicles espacials que consisteix en un volant de reacció que, pel principi de conservació del moment angular, manté l'orientació i corregeix pertorbacions.

Sistema compost d'un ordinador, sensors de moviment i sensors de rotació que contínuament calcula la posició, orientació i velocitat de l'avió respecte un sistema de referència.