Llistat alfabètic

Aeronau (o globus no tripulat) la sustentació de la qual és obtinguda principalment mitjançant forces sotmeses a les lleis de l'aerostàtica. (Font: GDLC)

Part de l'aeronàutica relativa als aeròstats, aparell voladors que utilitzen gasos lleugers per a la sustentació. (Font: GDLC)

Relatiu o pertanyent a l'aerotermodinàmica.

Relatiu o pertanyent a l'aerotermodinàmica.

Part de l'aerodinàmica que estudia els fenòmens calorífics provocats pels fluxos termodinàmics, principalment de l'aire, a velocitats supersòniques. (Font: GEC2)

Injector addicional per a la càmera de combustió externa, en la tovera de sortida de la turbina de motors de reacció, que proporciona un increment temporal de l'empenyiment.

Procés en què el postcombustor dels motors de reacció injecta combustible addicional a la tovera d'escapament de la turbina, el qual s'encén per les altes temperatures dels gasos d'escapament i proporciona un empenyiment extra.

Sistema de radionavegació de suport durant el vol dels avions.

Superfície mòbil i articulada d'un avió, situada a l'extrem del caire de sortida de l'ala. Serveix per governar el moviment de balanceig de l'aeronau. Per tal d'aconseguir això, l'aleró de l'ala que puja ha d'abaixar-se, alhora que ha d'alçar-se el de la que baixa. Els diversos tipus d'alerons es distingeixen per llur moviment respecte a l'ala. (Font: HIPER)

Tipus d'aleró aerodinàmicament equilibrat per disminuir el seu coeficient de moment. El caire d'entrada d'aquest aleró és avançat respecte al seu eix de gir, i això fa que la resultant de les forces aerodinàmiques que actuen sobre l'aleró passi prop de l'esmentat eix; el moment aerodinàmic resta així disminuït. La forma del caire d'atac és tal que la variació del moment amb la deflexió de l'aleró que baixa és de signe contrari a la de l'aleró que puja; això és aprofitat per a connectar els dos alerons de l'ala entre ells, amb la qual cosa hom aconsegueix de disminuir el moment conjunt de les forces que actuen sobre els alerons. Aquest tipus d'aleró és emprat en avions petits i mitjans. (Font: HIPER)
Nota: "Frise" prové del cognom de l'enginyer anglès Leslie George Frise".

Mescla gasosa que compon l'atmosfera terrestre.

Publicació anual feta per diversos observatoris adaptada a les necessitats de la navegació aèria. Hi consten, tabulats en funció del dia, l'hora i el meridià de Greenwich, tots els elements variables dels astres que són necessaris per a la navegació. (Font: HIPER_adaptat)

Sistema de dispositius desplegables (spoilers) sobre l’extradós de l’ala d’un avió que permet, un cop l'avió ha aterrat i roda per la pista d'aterratge, trencar la capa límit de l'ala i provocar un augment molt significatiu de la resistència aerodinàmica, amb l'objectiu de reduir la velocitat de l'aeronau.

Persona que segueix i organitza el trànsit aeri a fi d'evitar col·lisions, especialment prop dels aeroports. (Font: GDLC)

Ruta aèria, definida per radiobalises, obligatòria per a les aeronaus, per raons de densitat de trànsit, de jurisdicció de l'espai aeri, etc. (Font: HIPER)

Sistema que proporciona dades del flux d'aire incident, com ara la velocitat, l'angle d'atac i l'altitud, a les pantalles principals d'instruments de vol, així com a d'altres sistemes d'una aeronau, per exemple els motors o el pilot automàtic.

Component essencial d'aviònica en les cabines modernes que determina la velocitat de l'aire, el nombre de Mach i l'altitud mitjançant la sonda Pitot-estàtica.

Mètode de transport entre dos llocs que consisteix en un trànsit intens i ordenat d'avions entre els dos llocs. (Font: GDLC)