Augment de la temperatura de la superfície d'un objecte en moure's a altes velocitats en un fluid, causat pels esforços viscosos en la interfase superficial que frenen el fluid i converteixen la seva energia cinètica en calor.
Sistema electromecànic que mesura les forces i els moments aerodinàmics que actuen sobre una maqueta situada en la secció d'assaigs d'un túnel aerodinàmic.
Zona de flux immediatament posterior a un cos en què el fluid ha perdut les seves propietats de corrent lliure per causa de les pertorbacions que crea la presència de l'objecte.
Part de la dinàmica de fluids que estudia el moviment dels gasos, en particular de l'aire, com també el dels cossos immersos en els gasos i les forces i fenòmens que hi apareixen a causa del moviment relatiu.
Aparell volador en què la suspensió s'obté mitjançant forces aerodinàmiques originades en el vol. (Font: "Cercaterm".TERMCAT www.termcat.cat/cercaterm)
Aerodina que presenta dos sistemes d'ales giratòries, ambdós accionats mitjançant un motor, de forma que un d'ells genera la sustentació i l'altre genera l'empenyiment necessari per propulsar l'aeronau.
(EN) aeronaut [Professionals de l'àmbit] (CA) aeronautam i f (ES) aeronauta (FR) aéronaute
Enginyer especialitzat en el projecte, la construcció i el funcionament d'aeronaus i altres aparells que es desplacen per l'aire, d'aeròdroms i de dispositius i instal·lacions auxiliars. (Font de la definició: www.termcat.cat/cercaterm)
Branca de l'enginyeria que s'ocupa del projecte, la construcció i el funcionament d'aeronaus, dels aeroports i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.
Branca de la meteorologia que estudia la influència dels elements meteorològics sobre l'aeronàutica. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia, UPC]
Branca de la tècnica que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d'aeronaus i d'altres aparells que es desplacen per l'aire, dels aeròdroms i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars. (Font: GDLC)