Aparell de navegació aèria instrumental instal·lat a bord d'una aeronau, basat en la capacitat direccional d'una antena de quadre per rebre radiacions electromagnètiques de baixa freqüència.
(ES) radiofaro [Comunicacions, navegació, vigilància i gestió del trànsit aeri] (CA) radiofarm (EN) beacon; radio beacon; radiophare (FR) radiophare
Balisa que fa indicacions d'advertència mitjançant la transmissió automàtica de senyals electromagnètics de ràdio. (Font: GDLC)
(ES) radiofaro no direccional [Comunicacions, navegació, vigilància i gestió del trànsit aeri] sin.NDB [sigla] Internet (CA) NDB [sigla]; radiofar no direccional (EN) NDB [sigla]; non directional beacon (FR) NDB [sigla]; radiophare non directionnel
Radiofar no direccional. Pot ésser una estació específica, identificable pel codi en Morse que emet contínuament, o una emissora convencional de la qual hom coneix l'emplaçament de l'antena. (Font: GDLC)
(ES) radiofaro omnidireccional de VHF [Aviònica] [Comunicacions, navegació, vigilància i gestió del trànsit aeri] sin.VOR [sigla] (CA) VOR [sigla] (EN) VHF omnidirectional ranger; VOR [sigla] (FR) radiophare omnidirectionnel VHF; VOR [sigla]
Sistema de navegació aèria instrumental basat en la recepció dels senyals emesos per un radiofar VOR, identificable per la freqüència d'emissió i pel senyal Morse que duu associat.
(ES) radiogoniometría [Comunicacions, navegació, vigilància i gestió del trànsit aeri] (CA) radiogoniometriaf (EN) direction finding; radio direction finding (FR) radiogoniométrie
Mètode per a determinar la direcció i la posició d'un emissor de ràdio. (Font: DIEC)
Navegació aèria o marítima basada en la utilització de dispositius radioelèctrics, emissors o receptors, bé instal·lats a terra, bé a bord de l'aeronau o de l'embarcació. (Font: GDLC)
Instrument meteorològic que realitza un sondatge atmosfèric i transmet la informació a terra mitjançant una emissora de ràdio. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia, UPC]
Coberta de protecció del sistema d'antenes de ràdio i radar, especialment de les aeronaus, dissenyada de manera que permet el pas de les ones de radiació electromagnètica sense provocar cap distorsió. (Font: "Cercaterm".TERMCAT www.termcat.cat/cercaterm)
Desviació transitòria i de curta durada de la direcció o de la velocitat del vent en relació amb un valor mitjà. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia, UPC]
Règim mínim de revolucions per minut a les quals s'ajusta un motor alternatiu de combustió interna per romandre en funcionament de forma estable sense necessitat d'accionar un mecanisme d'acceleració.
(ES) rampa de lanzamiento [Astronàutica] (CA) rampa de llançamentf (EN) launch ramp; launching rack; launching ramp (FR) rampe de lancement
(ES) rampa de lanzamiento [Astronàutica] (CA) plataforma de llançamentf (EN) launch pad; launch pedestal; launch platform; launching pad (FR) plate-forme de lancement
Estructura de formigó i d'acer, especialment concebuda i construïda per a ésser-hi muntats els elements d'un coet espacial i des de la qual és efectuat el seu llançament. (Font: GEC2)