(ES) material estructural [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) material estructural (EN) structural material (FR) matériel structurel
Material la utilitat del qual radica principalment en les seves propietats mecàniques.
(ES) material funcional [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) material funcional (EN) active material (FR) matériel fonctionnel
Material que presenta funcionalitats determinades com, per exemple, conduir l'electricitat o transferir calor.
(ES) material pétreo [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) material petri (EN) stone material (FR) matériel pierreux
Material que prové de la roca, d'una pedra o d'un penyal, habitualment presents en forma de blocs, lloses o fragments a la natura, però que també poden ésser sintetitzats.
(ES) material sandwitch [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) material sandvitx (EN) sandwitch-structured composite (FR) matériel sandwitch
Classe especial de material compost que es fabrica enganxant dues capes fines però rígides a un nucli lleuger però gruixut que sol ser d'un material de poca resistència, però que gràcies al seu gruix proporciona rigidesa tot mantenint una densitat total baixa.
(ES) material sintético [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) material sintètic (EN) synthetic material (FR) matériel synthétique
Material que és producte de la síntesi química, és a dir, del procés d'obtenció de compostos químics a partir de substàncies més simples.
Nota: Per exemple, els plàstics són polímers sintètics.
(ES) matriz [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) matriu (EN) matrix (FR) matrice
Component d'un material compost que actua com a element de cohesió, tot envoltant i unint els components de reforç, mantenint la rigidesa i posició dels mateixos.
(ES) matriz cerámica [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) matriu ceràmicaf (EN) ceramic matrix; vitreous matrix (FR) matrice céramique
Matriu d'un material compost formada d'una substància de naturalesa ceràmica.
(ES) matriz metálica [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) matriu metàl·licaf (EN) metal matrix (FR) matrice métallique
Matriu d'un material compost formada d'una substància de naturalesa metàl·lica.
(ES) matriz polimérica [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) matriu polimèricaf (EN) polymeric matrix (FR) matrice polymérique
Matriu d'un material compost formada d'una substància de naturalesa polimèrica.
(ES) MCDU [Aviònica] sin.unidad de control i visualización multifunción (CA) MCDU; unitat de control i visualització multifunció (EN) MCDU [sigla]; multipurpose control and display unit (FR) boîtier de commande et de visualisation multifonction
Dispositiu electrònic de control i visualització que permet obtenir informació de paràmetres de control de sistemes, navegació, protocols, comunicació, entre altres, i que inclou un teclat i tecles de selecció per tal de navegar en la computadora.
(ES) MEA [Aviònica] (CA) MEA (EN) MEA; More Electric Aircraft (FR) MEA
Projecte futur de la construcció d'aeronaus que consisteix a substituir tots els sistemes que depenguin de potència hidràulica o mecànica per sistemes que funcionin únicament amb potència elèctrica, amb l'objectiu d'optimizar-ne el rendiment, reduir les emissions, incrementar la fiabilitat i reduir el cost del manteniment dels avions.
Branca de la ciència que estudia l'equilibri i el moviment dels sistemes físics sota l'acció de forces.
(ES) mecánica celeste [Astronàutica] sin.mecánica orbital (CA) mecànica celeste; mecànica orbital (EN) celestial mechanics; orbital mechanics (FR) mécanique céleste; mécanique orbitale
Branca de l'astronomia i la mecànica que té per objecte l'estudi dels moviments dels cossos celestes considerant els efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos massius.
(ES) mecánica de fluidos [General] (CA) mecànica de fluidsf (EN) fluid mechanics (FR) mécanique des fluides
Ciència que estudia l'equilibri i el moviment dels fluids i llur relació amb les forces que els produeixen o que s'hi oposen. (Font: GDLC)
(ES) mecánica de vuelo [Mecànica de vol] (CA) mecànica de vol (EN) flight mechanics (FR) mécanique de vol
Ciència aplicada que s'ocupa de l'estudi del moviment dels vehicles voladors.
(ES) mecánica orbital [Astronàutica] sin.mecánica celeste (CA) mecànica celeste; mecànica orbital (EN) celestial mechanics; orbital mechanics (FR) mécanique céleste; mécanique orbitale
Branca de l'astronomia i la mecànica que té per objecte l'estudi dels moviments dels cossos celestes considerant els efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos massius.