Integral del camp elèctric al llarg d'una línia tancada, que és donada per la derivada temporal del flux de camp magnètic que travessa una superfície limitada per la línia, d'acord amb la llei de Faraday. [Font definició: Diccionari de Física, UPC-TERMCAT-ECSA].
(ES) fundición [Ciència i tecnologia dels materials] (CA) fosa (EN) cast (FR) fonte
Família d'aliatges fèrrics amb continguts en carboni superiors al 2% i que tenen les propietats de colabilitat, absorció de gasos i contracció per refredament, cosa que els fa ideals per al procés de conformat de peces de fosa.
Cos estructural principal d'una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d'aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar. (Font: GEC2)