Llistat alfabètic

Relació entre el valor d'una de les càrregues (forces)d'origen aerodinàmic que suporta un avió i el seu pes total.

Factor de correcció que representa el canvi en la resistència aerodinàmica induïda d'un ala tridimensional o d'un avió complet en comparació amb una ala ideal que tingués la mateixa relació d’aspecte i una distribució de sustentació el·líptica.

Factor ‘e’ de valor comprès entre 0 i 1 que representa l'eficiència aerodinàmica de l'ala en relació amb la resistència aerodinàmica induïda de la mateixa ala.
Nota: El cas extrem de millor eficiència aerodinàmica és el de l'ala amb planta el·líptica (e=1).

Fracció adimensional de volum en una cel·la unitat que està ocupat per àtoms, entenent els àtoms com esferes rígides.

Raó entre l'empenyiment proporcionat pel sistema propulsiu d'una aeronau i l'empenyiment màxim.

Factor de correcció que representa el canvi en la resistència aerodinàmica induïda d'un ala tridimensional o d'un avió complet en comparació amb una ala ideal que tingués la mateixa relació d’aspecte i una distribució de sustentació el·líptica.

Cadascuna de les zones macroscòpiques de l'espai d'una composició química, i les seves propietats físiques homogènies, que formen un sistema.
Nota: Els sistemes monofàsics s'anomenen homogenis i els que no ho són heterogenis.

Disminució de la resistència a la ruptura d'un material elàstic sotmès a tensions d'intensitat i de signe variables, el qual material pot arribar a trencar-se sense depassar el límit d'elasticitat, és a dir, sense deformar-se. (Font: GDLC)

Disminució de la resistència a la ruptura d'un material elàstic sotmès a tensions d'intensitat i de signe variables, el qual material pot arribar a trencar-se sense depassar el límit d'elasticitat, és a dir, sense deformar-se. (Font: HIPER)

Sistema automàtic de detecció, aïllament i recuperació de dispositius i circuits que realitza un control exhaustiu del funcionament de tots els sistemes d'un vehicle espacial, i en repara els que s'espatllin.

Rotor carenat situat en la part final del con de cua d'un helicòpter que compleix la funció de rotor antiparell.

Fibra sintètica constituïda almenys per un 90 % en massa de carboni, que s'obté per carbonització de fibres orgàniques precursores. (Font: "Cercaterm".TERMCAT www.termcat.cat/cercaterm)

Filament obtingut per extrusió del vidre i posterior estiratge, fins que assoleix el diàmetre desitjat, generalment entre 1 μm i 8 μm. Per la seva gran resistència mecànica i la seva ininflamabilitat, hom l'empra com a reforçant en teixits especials, com a aïllant tèrmic i en teixits per a filtres industrials. (Font: GDLC)

Factor que avalua el rendiment d’un rotor en vol a punt fix, i que és la raó entre la potència ideal per a vol a punt fix i la potència real a punt fix.

Efecte aeroelàstic que provoca vibracions periòdiques en les estructures de les superfícies sustentadores de les aeronaus i que pot provocar el col·lapse de l'estructura.

Cadascuna de les superfícies de control de l'ala d'un avió que, per variació de l'angle que formen amb la superfície principal d'aquesta, incrementen o disminueixen la superfície efectiva i la curvatura del perfil de l'ala i varien, així, el coeficient de sustentació. (Font: GDLC i "Cercaterm".TERMCAT www.termcat.cat/cercaterm)