Llistat alfabètic

Material compost en què una de les fases té una, dues o tres dimensions de menys de 100 nanòmetres.

Vehicle que serveix per a la navegació aèria.

Vehicle o giny dissenyat per viatjar a l'espai exterior, emprat per multitud de propòsits, com ara les comunicacions, l'observació espacial i terrestre, la navegació i l'exploració planetària, entre altres.

Conjunt de tècniques que permeten de determinar en cada moment les coordenades de situació d'una aeronau respecte a un sistema de referència situat sobre la superfície terrestre, independentment d'altres aeronaus, i d'establir el rumb a seguir per a respectar la ruta i el destí escollits. (Font: GDLC)

Mètode de navegació aèria que es basa en l'ús del radar. S'utilitza rarament.

Navegació que hom efectua tenint en compte l'estima, és a dir, el càlcul aproximat del punt on és la nau i de la direcció que ha de seguir, basant-se en els rumbs navegats, segons les indicacions de l'agulla nàutica, i en les distàncies recorregudes mesurades per la corredora. (Font: GDLC)

Sistema compost d'un ordinador, sensors de moviment i sensors de rotació que contínuament calcula la posició, orientació i velocitat de l'avió respecte un sistema de referència.

Sistema compost d'un ordinador, sensors de moviment i sensors de rotació que contínuament calcula la posició, orientació i velocitat de l'avió respecte un sistema de referència.

Radiofar no direccional. Pot ésser una estació específica, identificable pel codi en Morse que emet contínuament, o una emissora convencional de la qual hom coneix l'emplaçament de l'antena. (Font: GDLC)

Cristalls de glaç agrupats en estructures arborescents, que provenen de l'aigua dels núvols. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia, UPC]

Cadascuna de les capes de l'espai aeri, separades entre elles 100 peus i referides a la pressió atmosfèrica estàndard, per les quals es realitza la circulació aèria. (Font: GDLC)

Nivell mitjà de la superfície del mar utilitzat com a referència per a calcular cotes d'altitud del relleu o de profunditat. (Font: "Cercaterm".TERMCAT www.termcat.cat/cercaterm)

Quocient entre la velocitat d'un objecte en un medi determinat i la velocitat del so en el medi. Nota: Se sol representar per la lletra majúscula “M”.

Relació entre les forces inercials o convectives i les forces viscoses presents en un fluid.
Nota: Segons si és de valor baix o alt es considera si el tipus de flux és laminar o turbulent, respectivament.

Conjunt de gotetes d'aigua o cristalls de glaç d'uns 10 µm de radi, que es troba en suspensió a l'atmosfera, en nombre aproximat de 100 per cm³ que, a diferència de la boira, no toca a terra. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia, UPC]