(CA) moment angular [Fonaments físics] sin.moment cinètic (ES) momento angular; momento cinético
Magnitud física vectorial que expressa el producte vectorial de la velocitat d'una partícula per la seva massa per la distància a què es troba respecte un punt de referència.
Nota: En el Sistema Internacional s'expressa en Kg*m^2/s.
(CA) moment cinètic [Fonaments físics] sin.moment angular (ES) momento angular; momento cinético
Magnitud física vectorial que expressa el producte vectorial de la velocitat d'una partícula per la seva massa per la distància a què es troba respecte un punt de referència.
Nota: En el Sistema Internacional s'expressa en Kg*m^2/s.
(CA) moment d'inèrcia [Fonaments físics] (ES) momento de inercia (EN) moment of inertia (FR) moment d’inertie
Mesura de la inèrcia rotacional d’un cos.
(CA) moment d'una forçam [Fonaments físics] (ES) momento de una fuerza (EN) moment of a force (FR) moment d'une force
Moment respecte a un punt o a una recta del vector força.[Diccionari de física: UPC-TERMCAT-ECSA]
(CA) moment de gradient gravitatori [Astronàutica] (ES) momento de gradiente gravitatorio (EN) gravity-gradient torque (FR) couple de gradient gravitationnel
Moment de forces originat en un vehicle espacial a causa de la diferència d'atracció gravitatòria entre diferents parts del cos causada per la distribució de masses en l'espai del mateix.
(CA) moment de xarneram [Mecànica de vol] (ES) momento de charnela (EN) hinge moment (FR) moment de charnière
Moment que s’origina al voltant de l’eix de xarnera de l’ala o els timons de control i que causen les accions aerodinàmiques que hi actuen.
(CA) moment dipolar [Fonaments físics] sin.moment dipolar elèctric (ES) momento dipolar eléctrico (EN) electric dipole moment (FR) moment dipolaire électrique
Magnitud vectorial característica d'un dipol elèctric que constitueix una mesura de la seva capacitat d'orientació respecte a un camp elèctric aplicat.
Nota: La unitat de mesura del moment dipolar elèctric en el sistema internacional d'unitats és el coulomb per metre, C · m.
[font de la definició: Diccionari de física, UPC-TERMCAT-ECSA].
(CA) moment dipolar elèctric [Fonaments físics] sin.moment dipolar (ES) momento dipolar eléctrico (EN) electric dipole moment (FR) moment dipolaire électrique
Magnitud vectorial característica d'un dipol elèctric que constitueix una mesura de la seva capacitat d'orientació respecte a un camp elèctric aplicat.
Nota: La unitat de mesura del moment dipolar elèctric en el sistema internacional d'unitats és el coulomb per metre, C · m.
[font de la definició: Diccionari de física, UPC-TERMCAT-ECSA].
(CA) moment dipolar magnètic [Fonaments físics] sin.moment magnètic (ES) momento dipolar magnético; momento magnético (EN) magnetic dipole moment; magnetic moment (FR) moment dipolaire magnétique; moment magnétique
Magnitud vectorial característica d'una espira o un circuit tancat de corrent que constitueix una mesura de la seva capacitat d'orientació respecte a un camp magnètic aplicat. [Font definició: Diccionari de física, UPC-TERMCAT-ECSA].
(CA) moment lineal [Fonaments físics] sin.quantitat de moviment (ES) cantidad de movimiento; momento lineal (EN) momentum
Magnitud física vectorial que expressa el producte de la massa d'una partícula per la seva velocitat vectorial.
Nota: En el sistema internacional s'expressa en Kg*m/s.
(CA) moment magnètic [Fonaments físics] sin.moment dipolar magnètic (ES) momento dipolar magnético; momento magnético (EN) magnetic dipole moment; magnetic moment (FR) moment dipolaire magnétique; moment magnétique
Magnitud vectorial característica d'una espira o un circuit tancat de corrent que constitueix una mesura de la seva capacitat d'orientació respecte a un camp magnètic aplicat. [Font definició: Diccionari de física, UPC-TERMCAT-ECSA].
Dit de l'element estructural d'una aeronau el revestiment del qual és prou resistent per a suportar totes les càrregues sense necessitat d'un esquelet intern. (Font de la definició: TERMCAT http://www.termcat.cat/cercaterm)
Dit de l'element estructural d'una aeronau el revestiment del qual és prou resistent per a suportar totes les càrregues sense necessitat d'un esquelet intern. (Font de la definició: TERMCAT http://www.termcat.cat/cercaterm)
(CA) monòmerm [Ciència i tecnologia dels materials] (ES) monómero (EN) monomer (FR) monomère
Cadascuna de les molècules simples, generalment de pes molecular baix, que formen cadenes de dues (dímer), tres (trímer) o més (polímer) unitats. (Font: GDLC)