(CA) astronau f [Aeronaus]
(ES) astronave
(EN) spacecraft
(FR) astronef; spationef
S'han trobat 204 resultats.
(CA) astronauta [Astronàutica] [Professionals de l'àmbit]
sin. cosmonauta m i f
(ES) astronauta; cosmonauta
(EN) astronaut; cosmonaut; taikonaut
(FR) astronaute; cosmonaute; spationaute; taïkonaute
sin. cosmonauta m i f
(ES) astronauta; cosmonauta
(EN) astronaut; cosmonaut; taikonaut
(FR) astronaute; cosmonaute; spationaute; taïkonaute
Persona que tripula una astronau.
(CA) astronàutica [Astronàutica]
sin. cosmonàutica f
(ES) astronáutica; cosmonáutica
(EN) astronautics; cosmonautics
(FR) astronautique; cosmonautique; spationautique
sin. cosmonàutica f
(ES) astronáutica; cosmonáutica
(EN) astronautics; cosmonautics
(FR) astronautique; cosmonautique; spationautique
Conjunt de ciències i de tecnologies aplicades a l'estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l'espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial. (Font: GDLC)
(CA) astronomia f [Astronàutica]
(ES) astronomía
(EN) astronomy
(FR) astronomie
(ES) astronomía
(EN) astronomy
(FR) astronomie
Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l'estructura i l'evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes. (Font: GDLC)
(CA) aterrar v tr [General]
(ES) aterrizar
(EN) to land
(FR) atterrir
(ES) aterrizar
(EN) to land
(FR) atterrir
Prendre terra una aeronau. (Font: GDLC)
Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d'un astre. (Font: GDLC)
Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d'un astre. (Font: GDLC)
(CA) aterratge m [Mecànica de vol]
(ES) aterrizaje
(EN) landing; touchdown
(FR) atterrissage
(ES) aterrizaje
(EN) landing; touchdown
(FR) atterrissage
Conjunt de maniobres d'una aeronau per descendir d'altura i prendre terra.
(CA) aterratge forçós m [Mecànica de vol]
(ES) aterrizaje forzoso
(EN) emergency landing; forced landing
(FR) atterrisage forcé
(ES) aterrizaje forzoso
(EN) emergency landing; forced landing
(FR) atterrisage forcé
(CA) ATIS [sigla] [Aeroports]
sin. servei automàtic d'informació de terminal
(ES) ATIS [sigla]; servicio automático de información de terminal
(EN) ATIS [sigla]; automatic terminal information service
(FR) service automatique d'information de région terminale
sin. servei automàtic d'informació de terminal
(ES) ATIS [sigla]; servicio automático de información de terminal
(EN) ATIS [sigla]; automatic terminal information service
(FR) service automatique d'information de région terminale
Nota: La sigla ATIS prové del terme anglès.
(CA) atmosfera f [Meteorologia]
(ES) atmósfera
(EN) atmosphere
(FR) atmosphère
(ES) atmósfera
(EN) atmosphere
(FR) atmosphère
Capa gasosa que envolta la Terra. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia, UPC]
(CA) atmosfera estàndard f [Meteorologia]
(ES) atmósfera tipo
(EN) standard atmosphere
(FR) atmosphère type
(ES) atmósfera tipo
(EN) standard atmosphere
(FR) atmosphère type
Atmosfera de referència que s'ha adoptat, per conveni, per representar els valors mitjans dels diversos elements meteorològics en direcció vertical. [Font de la definició: Diccionari de meteorologia. UPC]
(CA) atmosfera estàndard internacional f [Aerodinàmica]
sin. ISA [sigla]
(ES) atmósfera estándar internacional; ISA [sigla]
(EN) International Standard Atmosphere; ISA [sigla]
(FR) atmosphère standard internationale
sin. ISA [sigla]
(ES) atmósfera estándar internacional; ISA [sigla]
(EN) International Standard Atmosphere; ISA [sigla]
(FR) atmosphère standard internationale
Atmosfera ideal que es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15 °C, amb un gradient adiabàtic de -6,5 °C/km des del nivell del mar fins als 11 km.
(CA) autoencesa [Propulsió]
(ES) autoencendido
(EN) self-ignition
(FR) auto-allumage
(ES) autoencendido
(EN) self-ignition
(FR) auto-allumage
Ignició de la mescla d'aire i combustible d'un motor dièsel que ocorre de manera espontània a altes pressions de la càmera de combustió sense necessitat de guspira.
(CA) autogir m [Aeronaus]
(ES) autogiro
(EN) gyroplane
(FR) autogire
(ES) autogiro
(EN) gyroplane
(FR) autogire
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d'ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l'autorotació. (Font: GDLC)
(CA) autonomia [Mecànica de vol]
(ES) autonomía
(EN) autonomy
(FR) autonomie
(ES) autonomía
(EN) autonomy
(FR) autonomie
Temps total emprat per una aeronau per executar un vol des de l'enlairament fins a l'aterratge.
(CA) autonomia específica [Mecànica de vol]
(ES) autonomía específica
(EN) specific autonomy
(FR) autonomie spécifique
(ES) autonomía específica
(EN) specific autonomy
(FR) autonomie spécifique
Temps que roman una aeronau en l'aire per unitat de massa de combustible consumit.
(CA) autorització f [Comunicacions, navegació, vigilància i gestió del trànsit aeri]
(ES) autorización
(EN) clearance
(FR) autorisation; clairance
(ES) autorización
(EN) clearance
(FR) autorisation; clairance
Permís que dona el control de trànsit aeri per a l'execució de diverses fases del pla de vol com ara l'enlairament o l'aterratge.
(CA) autorització de vol instrumental f [Comunicacions, navegació, vigilància i gestió del trànsit aeri]
(ES) autorización de vuelo instrumental
(ES) autorización de vuelo instrumental
(CA) autorotació f [Mecànica de vol]
(ES) autorrotación
(EN) autorotation
(FR) autorotation
(ES) autorrotación
(EN) autorotation
(FR) autorotation
Rotació d'una ala que s'esdevé quan l'angle de pèrdua és inferior a l'angle d'atac efectiu (format per la corda d'un perfil d'ala i la projecció de la velocitat absoluta d'aquesta sobre el pla del perfil).
(CA) auxiliar de vol [Professionals de l'àmbit]
(ES) auxiliar de vuelo
(ES) auxiliar de vuelo
Persona que en els avions es dedica a l'atenció dels passatgers i la tripulació.
(CA) aviació f [General]
(ES) aviación
(EN) aviation
(FR) aviation
(ES) aviación
(EN) aviation
(FR) aviation
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l'aire (aerodines). (Font:GDLC)
