Part de la dinàmica de fluids que estudia el moviment dels gasos, en particular de l'aire, com també el dels cossos immersos en els gasos i les forces i fenòmens que hi apareixen a causa del moviment relatiu.
Aeròdrom especificat en el pla de vol, vers el qual hom pot prosseguir el vol quan no és oportú d'aterrar a l'aeròdrom regular previst inicialment. (Font: GEC2)
Aeròdrom designat per l'autoritat competent per ésser utilitzat, per exemple, quan una aeronau no pot arribar a un aeròdrom regular ni a un aeròdrom alternatiu. (Font: GEC2)
Aeròdrom designat per l'autoritat competent per ésser utilitzat, per exemple, quan una aeronau no pot arribar a un aeròdrom regular ni a un aeròdrom alternatiu. (Font: GEC2)
Branca de l'enginyeria aeronàutica que aplica l'electrònica a l'aviació, especialment a l'aeronavegació.
Nota: El terme anglès és un acrònim de “aviation electronics”.
Sistema de dispositius desplegables (spoilers) sobre l’extradós de l’ala d’un avió que permet, un cop l'avió ha aterrat i roda per la pista d'aterratge, trencar la capa límit de l'ala i provocar un augment molt significatiu de la resistència aerodinàmica, amb l'objectiu de reduir la velocitat de l'aeronau.
Branca de la tècnica que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d'aeronaus i d'altres aparells que es desplacen per l'aire, dels aeròdroms i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars. (Font: GDLC)
Aparell de navegació aèria, més pesant que l'aire, dotat d'ales propulsat per un o diversos motors. (Font: "Cercaterm".TERMCAT www.termcat.cat/cercaterm)
Nota: Sovint, en l'equivalent anglès d'alguns tipus d'avió, s'utilitza el genèric "aircraft", que correspon al terme català "aeronau", enlloc del terme anglès "aeroplane".